A gairebé tots els que érem nens a les dècades dels 60 i 70, se’ns tractaven les angines amb supositoris de diverses composicions. Concretament, els que apareixen avui al nostre racó, portaven 2 antibiòtics, sulfamida i vitamina C.
El supositori, forma farmacèutica ja utilitzada per egipcis
i mesopotàmics, es va començar a fabricar industrialment a principis del segle
XIX. Té l’inconvenient, a banda de la incomoditat de la seva administració, de
que la via rectal té una absorció molt irregular, amb el que es difícil
establir una dosificació precisa.
A partir dels 80, va anar decreixent el seu us, i actualment
sols es fa servir com a laxant, antitèrmic pediàtric (el conegut Febrectal®️) i
en algun cas com a antiinflamatori. També es una opció en pacients amb
dificultats per empassar comprimits.